Ana i Carme, Gràcies!

By mOnTy - abril 19, 2011







Una demència popularment coneguda com "l'alemany" és el resultat de lesions de les cèl.lules nervioses (les neurones). Lesions que provoquen la pèrdua de les funcions cerebrals: interfereixen en la capacitat de la persona en realitzar activitats de la vida diària i en el rendiment normal de com a mínim dues de les funcions superiors (MEMÒRIA, LLENGUATGE, ORIENTACIÓ, PENSAMENT ABSTRACTE, CAPACITAT DE JUDICI I PRAXI...).

Gairebé sempre és una malaltia de llarga evolució que requereix un elevat consum de recursos sociosanitaris. Segons la durada apareix l'esgotament dels familiars, dels cuidadors. Acostumen a tenir simptomes depressius, angoixa o sentiments d'inutilitat.

Cal així aconsellar que demanin ajuda a les associacions de mamalts d'Alzheimer. No és agoserat de debó, des d'avui també els hi recomanaria com a estudiant de la conducta humana (la psicologia) una lectura pausada del conte de l'Ana i la Carme, l'Àvia necessita petonets.  Queda clarament narrat e il.lustrat què és el veritablement important en les persones: l'amor, l'afecte, l'estimació, la comprensió, el carinyo, etc...  molt aviat, desde la infantesa; ho explica i ho viu una nena.  No només és per a petits, no, no. Crec que en el complexe món dels adults sempre és benviguda una petita dosi de dolç i tendresa i sobretot recordar que els petons curen.  És probable que ningú ens haguès fet arribar aquest missatge: els petons, les caricies o fins i tot els massatges redueixen la hormona de l'estrés, combateix el dolor i milloren els mecanismes inmunològics.  

És un llibre que recomanaria a qualsevol nen-nen@ però especialment a tots aquells que són acompanyants directes o indirectes de la malaltia.  

Moltíssimes gràcies i moltes felicitats!

.... La propera a Molle? Amb tota la troupe!!!???
Petons.
mOnTy...

Les fotos les ha fet el representant del clan ¿eOe?

**** m'havia oblidat de dir que la foto del Cuento II , d'en Misteral la podeu veure aquí.

  • Share:

You Might Also Like

14 comentarios

  1. Cachis, monty, quines fotos més xules, i quin post... espero que ens veiem a la meva city, serà un plaer tornar-te a tenir de públic. Una forta abraçada (i una altra per al fotògraf, sembla que a Misteral li surt competència)

    ResponderEliminar
  2. Monty, ets un SOL...em fa moltíssima il.lusió veure aquestes fotos. Felicita al artista, que no va perdre detall al llarg de tota la presentació, fent un reportatge fotogràfic excel.lent.
    Noia, pensa-t'ho bé, que em sembla que tens un reporter en potència! :-)

    El plaer va ser mutuu, ens veu fer sentir com a casa (de fet l'Ana ja hi era) i em va encantar posar-te cara per fi. Ja en tenia ganes!
    Les gràcies te les dono jo, per aquest post i la teva companyia.

    Petons grans.

    ResponderEliminar
  3. Quina gràcia! Tota la bloggosfera està plena de petonets, dolces paraules i dibuixos animats :)
    Ei, Monty, ets tu la de la foto? ;)
    Perquè Molle em queda una mica lluny, sinó també m'hi apuntava.
    i sí, molt xules les fotos!!

    ResponderEliminar
  4. ¿Dónde estabas Monty? ¡no te vi!...bueno quedamos para Molle... Mollequé? avisas tu a la Reina, fem un plan!!!

    ResponderEliminar
  5. Monty... Qué suerte!!!!!! jooooooooo porqué estaresmos tan leeeejos???????
    Biquiños

    ResponderEliminar
  6. Ana, ja li he explicat. Ara cal que s'ho cregui. Li anirà força bé aquesta empenteta... A Mollerussa mon amour, també és una mica meva aquesta cuiutat, aaaah!!! Si tot va bé hi estarem. Petons!!

    ResponderEliminar
  7. Carme, li he tornat a dir, li cal creure que és capaç. Com l'ajuda llegir-ho d'altres mans i venint de tuuu... Per fi ens hem conegut, ejjj, has vist la cara d'una ex fumadora "in over".

    ResponderEliminar
  8. Ana i Carme, va ser un plaer estar-hi i ho vau fer molt bé. Em va fer molta il.lusió, de debó.
    Ja esteu fetes unes veteranes escèniques. Petons.

    ResponderEliminar
  9. Tere, Mollerussa está a dos pedretes de Barcelona per autovia... t'ensenyo desde google una atajillo. Estaría genial trobar-t'hi. Petons.

    ResponderEliminar
  10. Toma sín, sin rastro. ¿I tú?
    REina i plan? Fet!!

    ResponderEliminar
  11. Leles, busco atajillo para tí. Siii és pena penita esto de estar tan lejos. Hoy mi zyrtýn girl ha regresado de Santiago de Compostela muy peregrina, me he acorado de tí. Biquiños desde la distancia, también sirven. Petons!

    ResponderEliminar
  12. 137 km és estar a dues pedretes? Uala! els de Molle com calculeu!! :)
    he, he, m'ho rumio... però ho trobo difícil, encara que sí que estaria genial trobar-nos-hi!!

    ResponderEliminar

Contestaré lo antes posible.
Gracias por pasar.
.
.